L’Assertivitat

Eva Benito Pérez .Directora Àrea Psicologia

QUÈ ÈS AIXÒ DE L’ASSERTIVITAT?

Uns pares s’asseuen en la consulta d’un psicòleg buscant respostes. Un d’ells és molt disciplinat,estricte i dur amb els nens. L’altre és tot el contrari, molt permissiu i
protector. Els fills es barallen continuament (pel comandament de la televisió,
per l’ordinador, perquè “m’ha insultat”)…Un d’ells té conflictes amb els
companys de classe (per qui es posa primer a la fila, per les joguines, per
beure a la font, per la pilota…) L’altre és extremadament obedient, cedeix amb
facilitat i sempre acaba plorant “mamaaaa, m’ha picat!”…).

Els pares es barallen per com s’ha d’actuar davant aquesta situació (perquè es culpen mutuament, perquè culpen als avis que passen molta estona amb els nets, perquè “ets massa autoritari” o “perquè no hauries de comprar-li tot el que demanen”…).

I a l’altra banda de la taula s’asseu el psicòleg, observant als pares com si fos un partit de ping pong.

Quan arriba l’hora de parlar, el psicòleg s’adona que els pares posen cares rares al sentir això de què és l’assertivitat, i és que, de vegades, no ens adonem que hem de fer servir un llenguatge clar i entenedor, sense enredar-nos massa, millor anar al gra,
perquè en definitiva, els pares volen RESPOSTES.

El psicòleg explica que mitjançant això que s’anomena assertivitat permetem als altres saber com ens sentim o què necessitem sense fer servir l’agressivitat. Una persona assertiva diu el que pensa i pensa el que diu, és a dir, que té la capacitat de defensar
els seus drets sense  trepitjar el dels altres.

Per tant, l’assertivitat es troba entre dos extrems molt perillosos: l’agressivitat i la passivitat.

Les persones passives o submisses creuen que els drets dels altres són més importants que els seus. Per això, solen ser persones dòcils, insegures, que poden tenir una elevada ansietat, ràbia continguda, sentiments de culpa, frustració i en alguns casos depressió.

Per altra banda, les persones agressives creuen que sempre tenen la raó. Veuen els sentiments dels altres com insignificants o sense valor i mostren una expressió rígida.

Ambdós extrems no són adequats ja que la passivitat invalida al JO i l’agressivitat a l’ALTRE.

L’equip de JA N’HI HA PROU, ofereix en els seus cursos, les eines necessàries per dir “no” d’allò que no desitjo, a considerar que les meves necessitats i sentiments són tant
importants com els dels altres, a establir límits clars i sans entre el que jo
vull i el que volen els demés, en definitiva a ser persones ASSERTIVES.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s