Empatia. Així funcionen les neurones mirall.

noticia Muy interesante

Elena Sanz 26/09/2011

Sabies que als dos o tres dies de néixer els nadons ja distingeixen una cara alegre d’una trista? I a veure un rostre amb expressió de fàstic activa nostre cervell exactament la mateixa manera que ho fa una olor desagradable? O que quan un ballarí clàssic veu un subjecte dansar les seves neurones motores s’activen en major grau que les del cervell d’un ballarí de capoira o d’algú que no ha ballat professionalment en la seva vida? Són alguns dels detalls que revela el llibre Les neurones mirall (Paidós, 2006), una obra en la qual Giacomo Rizzolatti, guardonat el 2011 amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació, revela què són les neurones mirall i com s’activen tant quan realitzem una acció determinada en primera persona com quan veiem que altres persones les fan.

Això explica per què captem de manera immediata el significat de les accions dels altres i comprenem, gairebé sense adonar-nos, les seves intencions i emocions. les neurones mirall ens permeten explicar la imitació, així com l’empatia, fins i tot l’altruisme i el comportament social.

Continue reading “Empatia. Així funcionen les neurones mirall.”

Coaching Infantil.

El Coaching Infantil, desde les primeres edats, farà dels nostres fills/es els futurs
pares i mares del demà, capaços d’avaluar, decidir i pot ser arriscar, amb uns valors molt clars, basant-nos en el respecte i en la convivència.

Segons l’últim informe Cisneros 2010, el més complert i exhaustiu realitzat a Europa, l’assetjament escolar és un problema en augment. Encara que no ho sembli afecta a un de cada quatre nens/es en edat escolar, a un 43% de nens/es de segon de primària. Facinels seus comptes, si, si, amb 6-7 anys.

Però no només afecta a la víctima, l’observador també pateix estrés per por de no poder oferir ajuda, el que provoca inseguretat i sentiment de culpa. Altres vegades
per coaccions no es veuen en cor d’explicar-ho a casa. I què dir de les víctimes? bé, el que veiem és un 10% del problema, l’altre 90% és dany psicològic com apunta aquest informe.

Si no s’actua a temps, podem arribar a conseqüències dràmatiques: com el cas de Jokin, un jove de 14 anys que es va treure la vida perquè “NO SOPORTABA MAS ESTA SITUACION”

Continue reading “Coaching Infantil.”

Expressió corporal

SER ASSERTIU CORPORALMENT

Allò que diem és molt important, però moltes vegades, tant o més ho és la forma com ho diem.  El llenguatge corporal engloba  tots aquells aspectes de la comunicació que
van més enllà de les paraules: El contacte visual, l’expressió facial, les
qualitats de la veu (to, volum, ritme), el moviment o la manca d’aquest, la
postura del cos, la tensió muscular…

No cal estar tota l’estona pendent d’aquests aspectes, de fet, és impossible controlar-ho tot (com per exemple quan ens ruboritzem) però si podem tenir en compte algunes senyals que ens ajudin a complementar allò que diem amb paraules i que ens facin ser més assertius.

Foto.Rafa Sandin. guarapuasan

Per exemple, pel que fa a la veu, cal que sigui ferma però agradable per qui ens escolta. El to de veu ha de ser uniforme, ni parlar xiuxiuejant ni tampoc cridar. El riure ha d’anar acompanyat d’humor (tothom trobaria extrany riure en un enterrament).

L’expressió facial  també ha d’acompanyar allò que diem. La mirada ha de ser atenta però alhora relaxada. Que no hi hagi molts de moviments amb les parpelles, que els llavis mostrin distensió i que el somriure sigui sincer.  Diuen que els ulls són el mirall
de l’ànima, per tant mostra al teu interlocutor la teva mirada, no la baixis mai, ni per vergonya, ni sobretot per por.

La postura corporal ha de ser recta però relaxada. Acompanya el gest amb allò que dius però de forma natural i còmoda. Mostra els palmells de la mà i assenteix amb el cap ocasionalment.

No oblidem que no només comuniquem amb paraules o amb el nostre cos, també transmetem amb la nostra roba, el pentinat, els complements…

Eva Benito

L’Assertivitat

Eva Benito Pérez .Directora Àrea Psicologia

QUÈ ÈS AIXÒ DE L’ASSERTIVITAT?

Uns pares s’asseuen en la consulta d’un psicòleg buscant respostes. Un d’ells és molt disciplinat,estricte i dur amb els nens. L’altre és tot el contrari, molt permissiu i
protector. Els fills es barallen continuament (pel comandament de la televisió,
per l’ordinador, perquè “m’ha insultat”)…Un d’ells té conflictes amb els
companys de classe (per qui es posa primer a la fila, per les joguines, per
beure a la font, per la pilota…) L’altre és extremadament obedient, cedeix amb
facilitat i sempre acaba plorant “mamaaaa, m’ha picat!”…).

Els pares es barallen per com s’ha d’actuar davant aquesta situació (perquè es culpen mutuament, perquè culpen als avis que passen molta estona amb els nets, perquè “ets massa autoritari” o “perquè no hauries de comprar-li tot el que demanen”…).

I a l’altra banda de la taula s’asseu el psicòleg, observant als pares com si fos un partit de ping pong.

Quan arriba l’hora de parlar, el psicòleg s’adona que els pares posen cares rares al sentir això de què és l’assertivitat, i és que, de vegades, no ens adonem que hem de fer servir un llenguatge clar i entenedor, sense enredar-nos massa, millor anar al gra,
perquè en definitiva, els pares volen RESPOSTES.

Continue reading “L’Assertivitat”

CAMPUS. JA N’HI HA PROU. VILADECAVALLS Juny del 2011.

JA NI HA PROU va OFERIR VOLUNTARIAMENT als nens que van asistir al campus d’estiu de viladecavalls un curs intensiu de prevenció a l’assetjament.
Treballant els seus tres blocs, integritat fìsica JOAN , Bloc teatre corporal DIEGO i la nostra psicologa i guapisima EVA.
Va ser una jornada molt enriquidora.

GRÀCIES ALS MONITORS PER LA SEVA AJUDA,I ALS NENS DE VILA PER LA SEVA ATENCIÓ.

CURSOS PER A LA PREVENCIÓ D’ASSETJAMENT ESCOLAR

Els cursos intensius

El programa planteja 3 blocs generals de treball: teatre, assertivitat i defensa
personal. Les tres àrees de treball són complementàries, i es reforcen unes amb
altres. Els blocs són desenvolupats per 3 professionals amb àmplia experiència
en el seu camp, i en el treball amb nens i adolescents.

 Grups

Els grups que es conformaran seran mixtos (nois i noies) i es distribuiran en
funció de l’edat: – de 6 – 9 anys – de 10 a 13 anys – de 14 a 17 anys Nombre de
places i beques El nombre de places és 20 alumnes per grup. S’atorgaran dues
beques gratuïtes per cada grup.

Tarifes

El preu del curs és de 150 euros per alumne
i curs bàsic de 12 hores. Les escoles, instituts o altres col.lectius que
desitgin un curs de més durada, consulteu tarifes. Començament, horari i lloc Estem
completant nous grups per al curs acadèmic 2011/2012. Si estàs interessat a formar part d’ells, envia’ns un email a:
infobcn@acoso-escolar.es amb la teva edat, nom, cognoms i telèfon de contacte,
perquè t’avisem de la data d’inici.

PSICOLOGIA INFANTIL

Assertivitat

L’àrea psicològica per als nens de 6 a 9 anys,
ensenya a identificar el problema de l’assetjament. Tracta l’ús del llenguatgede manera assertiva. Treballa tècniques per millorar l’habilitat social i
treballa el concepte d’auto-imatge, per a superar qualsevol percepció errònia d’un defecte físic o sensació d’inferioritat. Aquest bloc està dividit en 4
sessions:

1. Definició i identificació de la conducta
d’assetjament.

2. Informar de l’assetjament. Protocol
d’actuació.

3.L’observador què fer quan veus a algú a qui estan assetjant?

4. Autodefinició i autoestima.

A continuació es mostren les programes per
a cada franja d’edat:

Nens
de 6 – 9 anys

Nens
de 10 – 13 anys

Nens
de 14 – 17 anys

NENS DE 6 – 9 ANYS

Sessió 1

Definició i identificació de la conducta
d’assetjament.

OBJECTIU: Que els alumnes identifiquen què
és l’assetjament escolar, i les múltiples formes en què aquest es poT presentar:

Assetjament físic.

Assetjament psicològic.

Extorsió.

Assetjament visual.

Exclusió.

Així com que assenyalin com se sent un quan
és assetjat.

ACTIVITATS: Introducció molt breu sobre el que
és l’assetjament i per què em fa sentir malament. Lectura i comentari d’històries: dividir la classe en grups petits i respondre a les següents preguntes:

1. Li estaven assetjant el noi / a?

2.De quina manera li assetjaven?

3. Com es sentia el assetjat?

4.Com creieu que se sentia l’assetjador? Tempesta d’idees sobre el que és assetjament, així com les diferents formes en què es pot donar aquest, i
recapitulació de com em sento quan em assetgen.

Sessió 2

Informar de l’assetjament. Protocol d’actuació.

OBJECTIU: Que els alumnes s’adonin de la
importància de “denunciar” l’assetjament de cara a evitar que aquesT es perpetuï. Desenvolupament d’un protocol de “denúncia” quan es produeix una situació d’assetjament (què puc fer quan em assetgen?).

ACTIVITATS:

1.Realitzar l’activitat: no paguis l’ànec
… denuncia-ho.

2.Tormenta d’idees (dividir la pissarra en
dues): de les raons per les quals un suposadament no ha de dir als professors, que està sent assetjat de les conseqüències de no denunciar

3.Donar unes pautes de quins són els passos
correctes per denunciar que un està sent objecte d’assetjament.

Sessió 3

L’observador Què fer quan veus que a algú
li estan assetjant?

OBJECTIU: Que els observadors de les
situacions d’assetjament actuïn en comptes de quedar passius davant els esdeveniments. Que formin part de la solució davant el problema de l’assetjament a les aules, generant un entorn de seguretat a l’escola.

ACTIVITATS:

1.Explicar els tres tipus d’observadors que hi
ha: No fa res i ignora la situació. El que actua de forma negativa i anima l’assetjador. Qui realitza una acció responsable.

2.Tormenta d’idees de les raons per les quals
un quan veu una situació d’assetjament no actua.

3.AL costat de la pluja d’idees anterior, anotar quines són les conseqüències que algú presenciï una situació d’assetjament, i que no faci res.

4.Lista d’accions que fomenten l’assetjament i
accions que dissuadeixen de l’assetjament.

5.Fer un eslògan contra l’assetjament.

Sessió 4

Autodefinició, autoestima i assertivitat.

OBJECTIU: Reforçar l’autoestima dels alumnes,
de cara a millorar la seva autoafirmació davant possibles casos d’assetjament psicològic o físic. Veure la importància del llenguatge que fem servir amb
nosaltres mateixos amb vista a fomentar una alta o baixa autoestima. La importància de acceptar-nos com som, amb els nostres punts forts i els nostres punts febles.

ACTIVITATS:

1.Fer una llista amb les coses que m’agraden
de mi (tant físiques com psicològiques).

2.Que en petit grup llegeixin la història de
Jimmy i que indiquin què li ha passat a Jimmy per sentir-se tan malament.
D’aquí s’exposa en grup les conclusions i es veu l’important paper que tenen les autoinstruccions (tant les positives com les negatives). Que posin ells
exemples de autoinstruccions.

3.Rellenar la fitxa de “escolto la meva veu GUANYADORA”.

4.Poner un llistat de les coses que fem amb els nostres amics i que ens converteixen en bons amics.